divendres, 5 de setembre del 2014

LOLA







                          Matices Hurdanos de hondos canchales.
                          Recorren mi cuerpo del recuerdo.
                           y me acuerdo de tí,de tu risa.
                           Alegría buena, llena de vida.

                          Eras como tu tierra. Dura y Extrema.
                          Dura por soportar la buleria del mundo.
                          Extrema de  sano cariño.
                          Así eras sin tapujos,sin engaños.

                        Otra vez.
                         No sabré acostumbrame a no verte,
                         en el lugar de siempre.
                         Pero jamás olvidare los momentos.
                         De chinchón Y  Remigio.
                         De mi etapa de adolescente.
                 
                         
                         Me alegro,de haber,vivido
                         Momentos contigo.
                         Hasta siempre querida 
                         Has dejado en tu raíz tu huella tu alegría.
                         Y ella le sabrá lidiar a la vida.



                     
                   
                      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

DE CUA D'ULL

  Ara que ja no em mires d'aquella manera tan carranca. Ara ja no tens aquella força que feia allunyar-me d'allò que jo creia qu...