dilluns, 10 de novembre del 2014

veu

Davant la teva veu,
tremolo.
Torna el frec vergonyós
amb pell de jovenalla,
vencent la por on
paraules d'enyor no dites.
Desenterren silenci, perquè
ara resta només,
la nostra essència,
estreta amb gust de flam i
ventet present,
fent gana i molta gana!
Escoltant la teva veu
em salvo.
Prop la teva veu.
Un bes amb regust,
garriguenc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

DE CUA D'ULL

  Ara que ja no em mires d'aquella manera tan carranca. Ara ja no tens aquella força que feia allunyar-me d'allò que jo creia qu...