Els teus ulls es mostren cap a l'infinit
quan ens preguntem si alguna vegada
hi ets o no hi ets?fill del dia i de la nit.
De sobte,em reptes.Una mirada.
Com si tot el mon et sembles ,rar,distint.
puix camines, al teu rumb de passejada.
de revolts enllà i de tartera endins.
mostrant el suau mon de alè de fada.
Car jo no se estimat amic si hem sents.
Anima de flor d'ametller,cor de vidre
valuosa companyia en el pas del temps
Ja ets tant vital,com les ganes de viure
Però millor no despertis al mon dels fets
ja que l'ensurt et faria ser absent.hem sents?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada