ESTIMAT AMIC

Amic t'he retrobat.
El pas del temps s'ha quedat quiet.
La meva, anima, m'aconsella, aturat.
Però sé que ets lluny

i mai podré arribar a la follia d'aquella nit,

on el seny va poder més que el desig.

Maleit seny!

Que n'és de bonica la bogeria d'un llit desfet.
Del record d'uns petons d'hores enceses i roents.

D'uns cossos demanant que no s'acabi la nit.
Que el trenc d'alba duri tot un dia.

Endinsats en un sol alè bategant de goig
No aturar-se a respirar, cridar, xisclar el teu nom
degustar el teu cos pam a pam,
malaurada sort, dir no.

Ara sóc forta.
Per tornar a ser gel, fred, neu de tu.
Avui més que mai crec que un amic
És aquell que ho és,
sense recança.

M'agrada la gent de pam a pam, d'ulls a ulls
de sensibilitat propera i abraçada estreta.
No de llunyania, esquerpa i grollera,

que m'angoixa i m'ofega.

Estimat amic avui el plor parla i diu.

Que el pam a pam amb tu, és una llargària.
Que els ulls a ulls, ceguera crònica.
La teva sensibilitat amb mi, indecència,
que mai rebre de tu una abraçada estreta.

Estimat amic avui desfaré les petjades .
Però no ho dubtis mai, malgrat tot.
La teva amiga estimada,
Et guarda al cor.