Envoltada de follia camino pel món del plaer
Imagino una drecera pels nostres somnis
que comença a trenc d'alba i es dilueix amb la lluna
Senalles de llengües s'apropen per parlar
I cap com la de perfums d'un nord ardent
Cap com els llavis d'un farcell de foc rogenc
Cap com tu.
Em queda envellir de gust imaginant
El rostre que tindràs a partir de la meva memòria
Si cal, faré un collage posant aquí treien enllà.
O poder millor un trenca closques,
Que se jo que faré!
Ans oblidar- te no podré.
Vindran els nets i a caprici del temps
Els hi contaré a la vora del foc rogenc
La història d'un estiu on vaig trobar la flama roent
Aquella que mai va ser meva
Però que em va fer sentir dona,dona de cel
Endinsada en la màgia d'un joc foll
Però poc a poc nimbaran les forces del viure
I a cau d'orella hem diran que ets mort
Tornara un bri de tu, altre cop amb la pena i el record.
De que mai varem fer el cafè del desig.
El cigaló del plaer o la tisana promesa de mitja tarde.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada