Només volia somniar.
Pensar que t'havia ajudat a caminar.
Sortir del claustre del món obscur.
Tenia un repte, ser la teva crossa.
El sac de gemecs que rep i escolta.
Lentament a foc roent et vaig fer costat.
A poc a poc una força va endinsar-me,
cap a un desig constant.
Necessitava el teu neguit per a continuar.
Volia ser una amiga, la teva fada.
Però a peu pla, indiferència.
Volia ajudar molt, tant!
Que t'ofegava i ara.
Sóc la caricatura del que no desitjo.
Sento l'oferiment constant!
Només volia somniar.
Pensar que t'havia ajudat a oblidar.
I ara he après la lliçó.
No pots donar la mà en aquell que no vol entomar-la.
Només volia Somniar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada