dimarts, 23 de setembre del 2014

Cremada







                               

No cerquem mots per fer cabussades ardents.
Són així ni amb soltes ni amb voltes.
Tenim que ensopegar en el moment.
Parla la química.
Li diu a la Física.

Una fórmula Per espurnetes roents?,

 Molta teoria incongruent.

Allà hi som,tu i jo.
Saltant a flor de pell.
Encenen el foc per no fer-lo brasa.
I no passa, no passa.
Un altre intent.
Prova-ho amb glaça.
Res de res, Socarrima!!!!
Això és el que hi ha
Quan dos cors cremen massa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

DE CUA D'ULL

  Ara que ja no em mires d'aquella manera tan carranca. Ara ja no tens aquella força que feia allunyar-me d'allò que jo creia qu...