De cotó són totes les raons d'amor.
Estimar, és fàcil si dónes la mà.
Però dóna la mà, no siguis llunyà
Ompliré de color la teva tardor.
I amb un llapis de maduixa, l'olor
del primer petó, que el record mai desfà.
Atansarà la dansa que dibuixa.
La raó ocre de la teva tristor.
Mira't al mirall de la vida, bufa
Les espelmes sense esperar, la nit
de confits ensucrats amb l'ametlla
Amargant que omplen de lletjos, retrets.
La boja història d'un desig roent.
Que crema, com manyoc en el món dels fets.

M'encanta!!
ResponEliminaGràcies
ResponEliminaQuè bonic!!!
ResponElimina