Desitjos, anhels
empassats per la gola
del temps.
Somnis que fan fum
perquè realment eren, somnis.
Malforjades realitats que arrelen
d'un, destí qualsevol.
Intenten aparèixer damunt
d'aquesta nova primavera.
Però aquí estic, jo per lluitar
amb petons i sucumbir amb
diàleg tot escoltant dolçament
l'embolic més aspre.
dimarts, 8 de març del 2016
Engrunes
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Ara que ja no em mires d'aquella manera tan carranca. Ara ja no tens aquella força que feia allunyar-me d'allò que jo creia qu...
-
No t'ofenc, si bescanvio la mirada d'amic? Per una rialleta de sexe. No t'ofenc,si et somio acaronat amb mi nom...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada