dimarts, 8 de març del 2016

Sisco

Aquells diumenges vora
El somriure del Montsant
ja no tornaran.
S'esvaeixen amb les pedres
del temps.
Aquells vermuts i gambes
Salades dels Diumenges
d'estiu del Soleràs
Tampoc tornaran.
Ni la fresca, ni la granja
ni cap retall de roba marcada
amb el teu nom.
Els pregons de la plaça dels pobles
garriguencs deixaran de cridar
Que a la plaça o al passeig ja el viatjant, El sisco el Marxant.

a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

DE CUA D'ULL

  Ara que ja no em mires d'aquella manera tan carranca. Ara ja no tens aquella força que feia allunyar-me d'allò que jo creia qu...

  • DIBUJANDO A IVAN
                                                                             Si  tuviera un martillo.                                    ...
  • Esperança
    Suaus somnis i tendres trobades  Plenes de desig omplen el got de l'esperança. Enyoro només, La dolça imatge que brillava en la nostr...
  • RIU
    Només sento, la dansa  Que em crida cada dia.  Aquella que convida a llençat de cop,arrauxada al sentiment sense cap esperança  Cercant...