Empesa per la diada.
Sóc a dalt de les majestuoses pedres d'un passat i puc veure
Com s'aixeca l'albada i badalla el matí.
El silenci i el cant dels ocells
fan que darrere el finestral d'aquest estret carrer de la conca.
Brolli la llegenda i qui diu que no
Hi ha dracs ara?
Imperis que tot es mengen.
I qui diu que ara no hi ha princeses?
Dones que encara creuen en la paraula de cavallers que viuen el present i deixen ,esquitxades
Per la, seva sang les boniques roses cada matí, de sant Jordi.
Com s'aixeca l'albada i badalla el matí.
El silenci i el cant dels ocells
fan que darrere el finestral d'aquest estret carrer de la conca.
Brolli la llegenda i qui diu que no
Hi ha dracs ara?
Imperis que tot es mengen.
I qui diu que ara no hi ha princeses?
Dones que encara creuen en la paraula de cavallers que viuen el present i deixen ,esquitxades
Per la, seva sang les boniques roses cada matí, de sant Jordi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada