Fa sol, sol de matí lliure.
L'angoixa de mica en mica
S'esvaeix i puc respirar.
Ja ,puc amb la cara de la tòxica
mirada, xantatgista que emocionalment va pujant les
escales d'un lligat poder.
En aquest precís moment
avaluo, la podrida, joventut
esclavitzada i lligada a la misèria de la planta màgica.
No tinc paraules, estimo i aquesta
és l'única ,defensa que tinc.
L'angoixa de mica en mica
S'esvaeix i puc respirar.
Ja ,puc amb la cara de la tòxica
mirada, xantatgista que emocionalment va pujant les
escales d'un lligat poder.
En aquest precís moment
avaluo, la podrida, joventut
esclavitzada i lligada a la misèria de la planta màgica.
No tinc paraules, estimo i aquesta
és l'única ,defensa que tinc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada