Sento que ara ets Propera
i que mai detures,
burxes el meu cor amb agulla d'argent,
enfilant el mot en la meva ment.
Fas néixer papallones blanques,
en el ventre de la meva anima.
Brollen!
Fan pessigolles al present,
i s'alliberen només, desfilant vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada