Demà, seré la teva absència

fondre els ocres una altra

vegada dels meus ulls.

Encomanarė al vent 

que de tant en tant bufi

amb notícies teves.

M'agradaria quedar-me

arrelada fermament,

ser part del retrat

de postal que acotumes

a ser.

Peró dono gràcies als peus 

que tinc, ells poden 

sentir, el teu alè de matinada.

Marxo, per tornar.

Perquè aquesta força que m'atreu 

aquesta mateixa força 

cercarà la manera

d'aixoplugar-se novament 

en els teus malucs.