Un farcell d'emocions, s'acaronen a la panxa.
Les visc com fulles de tardor i ja no fan mal.
No es queden enquestades en el racó de cap pensament.
cauen, marxen amb un vent
anomenat llibertat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Suaus somnis i tendres trobades Plenes de desig omplen el got de l'esperança. Enyoro només, La dolça imatge que brillava en la nostr... -
Només sento, la dansa Que em crida cada dia. Aquella que convida a llençat de cop,arrauxada al sentiment sense cap esperança Cercant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada