dilluns, 5 de febrer del 2018

Sant Julià s'aixeca en el
Cor de L'Espiargo.
Aquestes llambordes parlen
a cau d'orella i em conten
Que els esquetllots demanen
L'entrada vora les portes
dels nuvis.
Xerren de ponts d'una mesura errada
i d'algun gegant fantasma.
Diuen tantes coses fins i tot
Xiuxiuegen cançons antigues
que per les petjades feien reso
els balladors d'ós.
Sant Julià a casa deixeu-me tornar
que vull estar a Garós!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

DE CUA D'ULL

  Ara que ja no em mires d'aquella manera tan carranca. Ara ja no tens aquella força que feia allunyar-me d'allò que jo creia qu...