Ens desfem amb petons,
d'un potser que no vidrà mai.
Tant és, imaginare el moment
Com un ara intens,deixant equipatge
a la llum del futur i no esperaré res.
Cercare matins plens de llum i així,
faré camí.
d'un potser que no vidrà mai.
Tant és, imaginare el moment
Com un ara intens,deixant equipatge
a la llum del futur i no esperaré res.
Cercare matins plens de llum i així,
faré camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada