DE CUA D'ULL

 Ara que ja no em mires

d'aquella manera tan carranca.

Ara ja no tens aquella força

que feia allunyar-me

d'allò que jo creia que era el meu món.

Ara, és quan vull dir-te que ja estic preparada.

Estic segura que la mirada d'aquest ara, és una mirada franca.

D'un humor arrauxat,

d'una senzillesa, blanca

De tranquil·litat de bassa.

Ara tot això és el que em passa.

        En què penso?        

En, què la vida són moments

d'aprenentatge.

En què penso?

Que l'amor que puguis donar

sigui sense expectatives

i que cap lliçó de vida

pugui condicionar la teva manera

de viure.

Si somies, somia.

Si sents, no t'ho amaguis.

Si vols ser lliure, vola.

Si vols estar sol, prepara't

un bon sopar romàntic.

Gaudeix del teu dia.

Enamora't de tu.

                                                               
                                                           

                       
         
                                                           Amb la Maladeta de cara

vius encoratjant a l'Aneto.

Voreges per les alçades

de Lairissa tot captivant

als nous ulls que necessiten

emmirallar-se.

sant Miqueu vetlla la teva fe i

antics 

 Carrerons empedrats desvetllen

la teva llar, un aviatge, 

on regne el caliu i cuina gran.

Dibuixes,un casau per esquena

i un verger per plantar noves realitats.

Ho fas per obrir les teves portes de fusta de pi.

Ho fas per memorar  a  joanchiquet

I a tota la seva gent!!!!

               
               
               
               

               
               
             
      

Melangia: Que puc fer amb aquestferro roent?Puc escriure v...

Melangia: Que puc fer amb aquest
ferro roent?
Puc escriure v...: Que puc fer amb aquest ferro roent? Puc escriure versos vermells. Tint, d'un verd intens. Que puc fer amb els records de neu? Esten...

Ens desfem amb petons,
d'un potser que no vidrà mai.
Tant és, imaginare el moment
Com un ara intens,deixant equipatge
a la llum del futur i no esperaré res.
Cercare matins plens de llum i així,
faré camí.

Que puc fer amb aquest
ferro roent?
Puc escriure versos vermells.
Tint, d'un verd intens.
Que puc fer amb els records
de neu?
Estendre'ls al sol d'una migdiada
qualsevol.
Que puc fer amb la xocolata?
Malauradament aquest gust
No s'esborra mai.

Ja no formes part del meu cor.
En el teu lloc a brostat un cirerer
Ell em dona aquelles ganes de volar.
Les cireres tenen, gust dolç i no agre.
Veig que no m'he quedat buida.
Perquè ja no tinc l'angoixa
que cremava.