GRANERA

Granera

Granera que tot ho granes.
Esborra la pols dolenta que hi ha al món
Enalteix el teu nom amb una bona polsegada
Que tornem a creure en la paraula.
En donar la mà i en la mirada plana.
Granera tu que tot ho pots granar.
Grana la gana.
El crit enguixador de la guerra
La injustícia de la pols arrelada
Grana tot.
Deixa només les dolces paraules al vent
La música, fam de, l’anima
El polsim bo de la gent humana.

L'escletxa d'un polset de llibertat
Granera que tot ho granes…….

MATINADA

Matinada
Despunta el sol gebrat.
A l’hora de la calma.
Nius de núvols rodolant.
Al sostre garriguenc,
Tot és serè.
Un dia ras i amb la granera a la mà.
Ja s'ha granat la porta.
Un gos ganyola, un gat maula.
Les flors de les torretes ja s’han regat.
Poso els salensios als peus.
Alego vindrà el soroll.
Surto al terrat.

Ensumo aire ple. El del meu carrer!

Desperta el dia.

TEATRE

No savia com copsar l'emoció que tinc a l'hora de sortir actuar.Ma sortit això.
TEATRE
Coloms dins la meva panxa.
Pampallugues els meus ulls fan de cop
Batega molt fort el cor, més que mai!
S’asseca la gola i tinc mal de coll.
Ganes no falten de marxar corrents
perdre el nord.
Torna la fal·lera!
Tremolo de por
Puix resto plantada en la foscor.
Aturada per un moment, el món s’ha fos.
Tanco els ulls i cerco l’emoció arrissada de la meva pell
Viatjo al cor i ensopego amb la meva força
embolcallada de pànic
Un batec i una sotragada, Ja sóc damunt l'escenari
S’obre el teló
Comença la funció.
Art que m’enganxes com la xarxa, el peix d’arrastre
Mai et podré dir no!!!!!

LLIBERTAT

 

Camí
Somnis d’ensucrada llibertat tinc
Amb mel i formatge farem el camí
Però de sobte trobarem, fel I fetge,
tindrem algun dia gris.
Jo recomano fer-nos amb el destí
Tenir-lo amb nosaltres de costat a costat
Cansats de tanta petjada i de tant camina
Arribarà un dia de joia al nostre voltant
Llavors un pastís de xocolata ben gran
Ens estarà esperant……
ànims i endavant.

TINC

         
                         

                                     Envoltada de follia camino pel món del plaer
                                     Imagino una drecera pels nostres somnis
                                     que comença a trenc d'alba i es dilueix amb la lluna
                                     Senalles de llengües s'apropen per parlar
                                     I cap com la de perfums d'un nord ardent
                                     Cap com els llavis d'un farcell de foc rogenc
                                     Cap com tu.
                                     Em queda envellir de gust imaginant
                                     El rostre que tindràs a partir de la meva memòria
                                     Si cal, faré un collage posant aquí treien enllà.
                                     O poder millor un trenca closques,
                                     Que se jo  que faré!
                                     Ans oblidar- te no podré.
                                     Vindran els nets i a caprici del temps
                                     Els hi contaré a la vora del foc rogenc
                                     La  història d'un estiu on vaig trobar la flama roent
                                     Aquella que mai va ser meva
                                     Però que em va fer sentir dona,dona de cel
                                     Endinsada en la màgia d'un joc foll
                                     Però poc a poc nimbaran les forces del viure
                                     I a cau d'orella hem diran que ets mort
                                      Tornara un bri de tu, altre cop amb la pena i el record.
                                      De que mai varem fer el cafè del desig.
                                      El cigaló del plaer o la tisana promesa de mitja tarde.

                               
                                   
                                   
                                   
                               



     

VENT

 

Paraules al vent, dites al vent

Al vent,del dia.

Quan bufa tot s'ho emporta

Marxen les ganes de dir el teu nom

arrambla amb les promeses del demà

però deixa sense aixopluc a l'oblit

Caram cal?

Fa mal!

Per què resta el record?

No pot marxar amb el vent?, amb el vent del nord

deixa'm òrfena de la teva existència

I de les ganes de veure't

Vent que tot t'emportes

Perquè no vens de puntetes a la nit de la son

i una breu brisa teva grata en el meu record

Per oblidar d'una bufada la teva estada.

Vent, vent del nord, vent del sud.

Emportat aquest ensurt..