Després direm no.
Perquè diguem no?
Abans ja vàrem dir no!
Tot comença amb un no.
El lloc és nostre, deien
A cops de peu i de fura.
Mentre el farcell fet a la porta,
volia caminar sense atura.
Ni mirar enrere el camí deixat,
de les cames febles d'una guerra crua.
Ni ensopegar amb els records
desfets d'una nit freda i nua.
Veïns, gent d'uns carrers de la vida.
Recolliren andròmines i quatre llençols.
El maleït record que sura cada dia.
Marxaren com un passa fora!, sense sort.
Ufans i sense cap dubte varen entrar.
I feren de les cases el seu fort.
El vi que no era prou bo costera a vall passava.
Les noies amb la por al cos no volien ni un soldat.
Després direm no
Perquè diguem no?
Abans ja vàrem dir no!
Tot comença amb un no.
