Ensumant Futur.

         

 A glops ben curts escurava l'angoixa que patia.
 Ella sabia que molt aviat giraria pàgina i que mai més tornaria a desitjar com havia desitjat aquells dotze mesos.
Tot tornaria a ser més ben aviat com sempre, trauria la pols de les seves ganes i arxivaria en la seva memòria totes i cada una de les paraules dites.
D'ara en endavant esmorteiria les hores ensumant el futur, es faria un plànol de totes les coses que voldria fer.
Va començar escrivint unes lleis que per ella eren vitals i no volia perdre.
La llista, més aviat era com una mena de manaments autoimposats en aquell moment.

-No faré res que no vulgui fer.

-Obriré la ment tant com els ulls.

-Deixaré portar-me pel futur.

-Captivaré paraules dolces.

-Cercaré la sinceritat maridada amb lleialtat.

-Estimaré, Desitjaré però respectaré. I per finalitzar.

-Mai viatjaré al maleit Passat.

Esmicolant les ferides engrunades d'aquella fallida amistat, ella sabia que amb el temps trobaria la pau cercada i mai més miraria el cor d'aquell maleit record.