Puc mesurar el temps i les paraules?
Encara esbrino quina necessitat tinc?
Ara que tot es fon com el temps de la joventut
Em sento germinada.
M'agrada, respirar vida a glopades subtils
Cada segon, compta. Cada minut, just.
Cada hora és. L'ara.
Escuro temps de dubtes.
Tan arrauxada sóc.
Que no li dic que no, al disbarat.
És més, el miro amb curiositat.
Un dia gris. És un bon dia gris!!!
No vull viure esverada, però si aprofitant
Cada alè meravellós.
I cap al vespre aprendre a ser calmosa.
El temps m'ensenyarà a mesurar les paraules
Posaré claredat a la façana de la meva vida.
Però ara!!!, aprofito a viure la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada