Son lluny, molt lluny,
les dèries afamades del desig.
Però tremolo imaginant que Passaria?
Si fores davant!
Ja ni puc recordar el teu semblant.
I enganxo en la memòria trossets de record.
No em ve cap!
Només la de la teva rialla ampla.
En una foto de no fa tants anys.
I aquest instant de retall, m’acompanya, dia a dia.
No puc esborrar de la meva ment.
La felicitat que de tu brollava.
Així ets ara, en el meu pensament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada