Esbrino,la manera
què marxis del meu record.
Busco però no la trobo.
No puc aconseguir cercar la raó.
Com t'has ficat dins del meu cor.
Apa i sense demanar permís!
com si la porta fos oberta!
Escorcollo pels racons algú semblant a tu
i m'ofega la teva indiferència, abstracta
m'has ferit tant.
Que demà ja serà tard per fer mal,
Investigaré la fórmula de perseguir,
Explorant en el meu endins.
Que de cop marxis del meu cap!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada