dilluns, 15 de setembre del 2014

Nuaré



                   
                               

Nuo la pell.
La nuo, per necessitat.
No perquè jo desitgi.
El meu somni ardent.
Ets tu.
Potser demà.
Riure d'aquesta fita.
Però ara, ploro i em desgavello per dins.
Saps que?, vull Somniar planer.
Sentir les mans amigues.
Amargament, marxa l'estiu estrany.
Ja fet un any.
D'aquell regal, embolicat amb paper de fang.
Nuaré la pell.
La nuaré per necessitat.
No perquè jo desitgi.
Et Fondràs amb el temps.
Com es fon la neu, a primer raig d'estiu.
Nuaré la pell, l'estic nuant.
           
               

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

DE CUA D'ULL

  Ara que ja no em mires d'aquella manera tan carranca. Ara ja no tens aquella força que feia allunyar-me d'allò que jo creia qu...