Nuo la pell.
La nuo, per necessitat.
No perquè jo desitgi.
El meu somni ardent.
Ets tu.
Potser demà.
Riure d'aquesta fita.
Però ara, ploro i em desgavello per dins.
Saps que?, vull Somniar planer.
Sentir les mans amigues.
Amargament, marxa l'estiu estrany.
Ja fet un any.
D'aquell regal, embolicat amb paper de fang.
Nuaré la pell.
La nuaré per necessitat.
No perquè jo desitgi.
Et Fondràs amb el temps.
Com es fon la neu, a primer raig d'estiu.
Nuaré la pell, l'estic nuant.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada