El meu cor fa rebaixa, d'un amor marcit.
Mai hi varen ser, aquelles flames roents
d'emoció per veure créixer la llavor.
Ara crec que ni espurnes.
Només, cendra.
Avui en la fredor d'una sala qualsevol.
El meu amor es desfà, d'un pes que m'ofegava.
D'un pas que m'angoixava.
Ara sentint la llibertat d'una dona nova,
Tinc espai per brollar.
Seguiré fent camí amb pedres i roques.
Clicant l'ullet a la mirada del perdó.
Aquests ulls, et diran.
Que ja no ets important.
Per què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada