Pluca

                       
                   
                                         

Quan la pluja guaita en el meu cor
l'ànima, m'estreny
com una sivella, un trau, dos traus, tres traus,
d'aquest pantaló llarg i estret.
Voldria regar si fos camps de conreu,
però ca!
Si la meva pluja es borda.                                  
                     

Montblanc

       
     

D'on vens?
Vinc de l'Iber, del grec, del romà
del vassall, del cavaller, del draper
del jueu i el camperol.
D'arreu.

Qui ets?
Duquessa, vegueria i vorejo,
prop la riba del mar verd,
on amago el gust d'aquesta
conca de trepat.

On vas?

Vaig pel camí del món
Fent un nom, una història
Que brama fam de foc d'un
drac de llegenda i princeses de present
Obrint portes de muralla al futur del vent.

Així ets Montblanc.
           

veu

Davant la teva veu,
tremolo.
Torna el frec vergonyós
amb pell de jovenalla,
vencent la por on
paraules d'enyor no dites.
Desenterren silenci, perquè
ara resta només,
la nostra essència,
estreta amb gust de flam i
ventet present,
fent gana i molta gana!
Escoltant la teva veu
em salvo.
Prop la teva veu.
Un bes amb regust,
garriguenc.

ULLS GRANS

      No enfonso passat,

                                                              no el vull enfonsar.

      És allà, i un dia ,

                                                                  vindrà, o no.

      Tant és, tant fa.

     l'instant, el moment, l'ara,

                                                           es molt més important.

                                                    Ara, acarono dolçament el temps,

                                                         assaborint el vent, el fred,

     el somriure d'un infant.....

    Ara, aprenc del meu voltant.

     Amb ulls grans

                                                              i un xic d'instint felí.

     Visc en mi!

Ara

                     
                 

Som només fulles a gust d'un calendari.
Tatuatges d'animes ferides per un desig,
que brolla,energia constant, no s'atura.
Present que no es desfà.
Caminem així en aquest marc d'estimar,
de viure l'ara i no el que vindrà,si ve.

Que vingui quan vulgui!
Jo l'instant, el visc olorant roses grogues i degustant xocolata.
Així et veig, et sento i t'imagino al meu costat.