Quan la pluja guaita en el meu cor
l'ànima, m'estreny
com una sivella, un trau, dos traus, tres traus,
d'aquest pantaló llarg i estret.
Voldria regar si fos camps de conreu,
però ca!
Si la meva pluja es borda.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Suaus somnis i tendres trobades Plenes de desig omplen el got de l'esperança. Enyoro només, La dolça imatge que brillava en la nostr... -
Només sento, la dansa Que em crida cada dia. Aquella que convida a llençat de cop,arrauxada al sentiment sense cap esperança Cercant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada