Sortosament, no enyoro res.
Cerco matins daurats
d'un raig de vida
que sura a la riba.
Sortosament visc i visc,
sense fre amb els ulls
oberts a cada instant,
miro els estels que mostren el pas.
Amb els llavis plens de mel,
petonejo El verb estimar
i ho faig sense recança.
Visc i deixo viure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada