dijous, 5 de febrer del 2015

No cal que, exuguis la gota
Que et surt del moment sofert
No cal que,excusis mots que
T'han ferit l'ànima.
No cal, no cal. 
La realitat ho diu tot.
El blau a la galta,
la,mirada corsecada,
la cicatriu a la cella.
El cor a trossets, esmicolat, badat.
Això no és veu, perquè tot i així,
encara dones.
Tu ets important, molt més que tot
I més que res!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

DE CUA D'ULL

  Ara que ja no em mires d'aquella manera tan carranca. Ara ja no tens aquella força que feia allunyar-me d'allò que jo creia qu...