Demà, seré la teva absència
fondre els ocres una altra
vegada dels meus ulls.
Encomanarė al vent 
que de tant en tant bufi
amb notícies teves.
M'agradaria quedar-me
arrelada fermament,
ser part del retrat
de postal que acotumes
a ser.
Peró dono gràcies als peus
que tinc, ells poden
sentir, el teu alè de matinada.
Marxo, per tornar.
Perquè aquesta força que m'atreu
aquesta mateixa força
cercarà la manera
d'aixoplugar-se novament
en els teus malucs.