Peto

Ara mateix, deixem que els núvols
donin un peto al mar.

Tot

Aquelles persones que fan un compromís a no jutjar a ningú,
acceptar les coses tal com són
perquè tot és perfecte i necessari
per aprendre.
Bondia gent!!!!
Us estimo

Divendres Sant

Per una escletxa de carrerons
ancestrals porten el pas.
Caminen per fe.
Són ducs, de ferma terra.
Caminen en nom d'un deu
Amb maces i gramalles
evoquen tradició,totes les esglésies plegades, treuen aquelles
Imatges tristes que ploren.
Els tambors i el dol a cada porta
va passant, compassant
a poc a poc aquest divendres
sant.

processó de divendres Sant
a Montblanc.
25/03/2016.

Lluita

Saps, poeta que tot
és necessari
per aprendre de les expectatives
que gravem a foc roent.
Ahir, mestre vaig veure
el teu, rostre, venies d'una
guerra on la batalla ,l'havies
Vençut.
Estaves rialler i vaig respirar!

Entrevista de Radio

http://www.constantiradio.cat/programes/160324_vers.mp3

Lenta

Aquest plugim dolç
fa que la melangia s'acaroni a la pell.
Avui aquest dia gris
fa que la nostàlgia
abraci molt fort al record,
I ballen,una de lenta
com si fos l'ultima cançó
d'una disco dels setanta

Mati lliure

Fa sol, sol de matí lliure.
L'angoixa de mica en mica
S'esvaeix i puc respirar.
Ja ,puc amb la cara de la tòxica
mirada, xantatgista que emocionalment va pujant les
escales d'un lligat poder.
En aquest precís moment
avaluo, la podrida, joventut
esclavitzada i lligada a la misèria de la planta màgica.
No tinc paraules, estimo i aquesta
és l'única ,defensa que tinc.

corbates

Que vull?
Desfer el nus de totes
les corbates que portes
al coll.
Que faré?
Omplir de primavera
la teva mirada.

creient

Només, sóc creient
de la màgia que s'acarona
al cor i balla amb la llibertat.
Només, sóc creient
de la drecera que porta
el vent i tant és, si bufa,tramuntà migjorn o gregal.
Només, sóc creient de les
espurnes que enlluernen
les dolces matinades
dels que no saben obrir
els ulls.

Diada

Empesa per la diada.

Sóc a dalt de les majestuoses pedres d'un passat i puc veure
Com s'aixeca l'albada i badalla el matí.
El silenci i el cant dels ocells
fan que darrere el finestral d'aquest estret carrer de la conca.
Brolli la llegenda i qui diu que no
Hi ha dracs ara?
Imperis que tot es mengen.
I qui diu que ara no hi ha princeses?
Dones que encara creuen en la paraula de cavallers que viuen el present i deixen ,esquitxades
Per la, seva sang les boniques roses cada matí, de sant Jordi.

Tambors

Amb so de tambors
I campanes d'església
que ressonen pels carrers
del centre ducal,despunta 
el seguici.
Nou jorn, ple de gatzara i olor de
brasa i patata al caliu.

Nit

Al cap vespre encara
resta, màgia,
I atrevits colors engalanant,
les sexis, espatlles
de la nostra princesa.

Toca

Encara que avui plora.
el mati, té un bon, gris,
té, el color del dia que
toca viure.