Amb la Maladeta de cara

vius encoratjant a l'Aneto.

Voreges per les alçades

de Lairissa tot captivant

als nous ulls que necessiten

emmirallar-se.

sant Miqueu vetlla la teva fe i

antics 

 Carrerons empedrats desvetllen

la teva llar, un aviatge, 

on regne el caliu i cuina gran.

Dibuixes,un casau per esquena

i un verger per plantar noves realitats.

Ho fas per obrir les teves portes de fusta de pi.

Ho fas per memorar  a  joanchiquet

I a tota la seva gent!!!!

               
               
               
               

               
               
             
      

Melangia: Que puc fer amb aquestferro roent?Puc escriure v...

Melangia: Que puc fer amb aquest
ferro roent?
Puc escriure v...: Que puc fer amb aquest ferro roent? Puc escriure versos vermells. Tint, d'un verd intens. Que puc fer amb els records de neu? Esten...

Ens desfem amb petons,
d'un potser que no vidrà mai.
Tant és, imaginare el moment
Com un ara intens,deixant equipatge
a la llum del futur i no esperaré res.
Cercare matins plens de llum i així,
faré camí.

Que puc fer amb aquest
ferro roent?
Puc escriure versos vermells.
Tint, d'un verd intens.
Que puc fer amb els records
de neu?
Estendre'ls al sol d'una migdiada
qualsevol.
Que puc fer amb la xocolata?
Malauradament aquest gust
No s'esborra mai.

Ja no formes part del meu cor.
En el teu lloc a brostat un cirerer
Ell em dona aquelles ganes de volar.
Les cireres tenen, gust dolç i no agre.
Veig que no m'he quedat buida.
Perquè ja no tinc l'angoixa
que cremava.

Demà, seré la teva absència
fondre els ocres una altra
vegada dels meus ulls.
Encomanarė al vent 
que de tant en tant bufi
amb notícies teves.
M'agradaria quedar-me
arrelada fermament,
ser part del retrat
de postal que acotumes
a ser.
Peró dono gràcies als peus
que tinc, ells poden
sentir, el teu alè de matinada.
Marxo, per tornar.
Perquè aquesta força que m'atreu
aquesta mateixa força
cercarà la manera
d'aixoplugar-se novament
en els teus malucs.

Ni un minut.
Ni un segon.
M'aturen per dir
el que sento.
I que sento?
Que vull viure present.
Sense deixam res.
Que no vull deixar fer,
vull fer!!!

Tots dos començarem
cercant els ocres d'aquest
bosc anomenat vida.
Perquè, ja la tardor s'apropa.
Però no deixarem que la caiguda
de les fulles faci mal a la nostra
realitat,dibuixarem doncs.
Tardes d'avet de bona fusta.
Bescanviarem paraules i Lletres
amb boquet occità i gust català
Farem un bon maridatge.

.

Aquesta tardor viu

amb farcells d'emocions.

S'acarona en el temps

que li guarda penyora.

Vol guarir colors.

Riu al voltant de la joia transparent.

Amaga indrets de dolços secrets

que només pot desvetllar el temps.