Germinar

Puc mesurar el temps i les paraules?

Encara esbrino quina necessitat tinc?

Ara que tot es fon com el temps de la joventut

Em sento germinada.

M'agrada, respirar vida a glopades subtils

Cada segon, compta. Cada minut, just.

Cada hora és. L'ara.

Escuro temps de dubtes.

Tan arrauxada sóc.

Que no li dic que no, al disbarat.

És més, el miro amb curiositat.

Un dia gris. És un bon dia gris!!!

No vull viure esverada, però si aprofitant

Cada alè meravellós.

I cap al vespre aprendre a ser calmosa.

El temps m'ensenyarà a mesurar les paraules

Posaré claredat a la façana de la meva vida.

Però ara!!!, aprofito a viure la.

Ensumant Futur.

         

 A glops ben curts escurava l'angoixa que patia.
 Ella sabia que molt aviat giraria pàgina i que mai més tornaria a desitjar com havia desitjat aquells dotze mesos.
Tot tornaria a ser més ben aviat com sempre, trauria la pols de les seves ganes i arxivaria en la seva memòria totes i cada una de les paraules dites.
D'ara en endavant esmorteiria les hores ensumant el futur, es faria un plànol de totes les coses que voldria fer.
Va començar escrivint unes lleis que per ella eren vitals i no volia perdre.
La llista, més aviat era com una mena de manaments autoimposats en aquell moment.

-No faré res que no vulgui fer.

-Obriré la ment tant com els ulls.

-Deixaré portar-me pel futur.

-Captivaré paraules dolces.

-Cercaré la sinceritat maridada amb lleialtat.

-Estimaré, Desitjaré però respectaré. I per finalitzar.

-Mai viatjaré al maleit Passat.

Esmicolant les ferides engrunades d'aquella fallida amistat, ella sabia que amb el temps trobaria la pau cercada i mai més miraria el cor d'aquell maleit record.

AVUI

         Avui somiava....

Que no demanava permís

Per entrar a un país.

Avui somiava...

Que el mal tenia por

I li feien fallida les cames.

Avui somiava....

Que parlava amb llibertat

i no mesurava les paraules

Avui Somiava.

Que un Policia Nacional.

Ballava una sardana.

Avui somiava.

Que els Americans

eren uns morts de gana,

que els xinesos no plagiaven.

I que la guerra eterna, acabava.

He somiat tant i tant

Que quan m'he despertat

sabia, que somiava

Trencant

  Esbrino,la manera

 què marxis del meu record.

Busco però no la trobo.

No puc aconseguir cercar la raó.

Com t'has ficat dins del meu cor.

Apa i sense demanar permís!

 com si la porta fos oberta!

Escorcollo pels racons algú semblant a tu

i m'ofega la teva indiferència, abstracta

m'has ferit tant.

Que demà ja serà tard per fer mal,

Investigaré la fórmula de perseguir,

Explorant en el meu endins.

Que de cop marxis del meu cap!!!!!!

Rialla

                               

Son lluny, molt lluny,

les dèries afamades del desig.

Però tremolo imaginant que Passaria?

Si fores davant!

Ja ni puc recordar el teu semblant.

I enganxo en la memòria trossets de record.

No em ve cap!

Només la de la teva rialla ampla.

En una foto de no fa tants anys.

I aquest instant de retall, m’acompanya, dia a dia.

No puc esborrar de la meva ment.

La felicitat que de tu brollava.

Així ets ara, en el meu pensament.

NIts daurades

Tu ets.L'altra.

La millor cara d'estiu

La que no s'apropa tant i queda bé amb els de fora

Tu ets l'altra

Que sedueix

A la gent que no et coneix

aconseguint daurades nits de somnis

Tu ets l'altra

la que ets lluny de mi

I no dóna, caliu als de casa

La germana Rica.

Deixes anar façana

Però cada estiu.

El dia que esclates!!!!!!!

Necessito, viure't

Regalimes joia de disbauxa.

Encisada cerco la manera de estar amb  tu.

Aquell dia ho veig clar.

També ets nostra, de casa!!!!!!!

Visca la festa major.

Visca les Nits daurades!!!!!!!

Esal

  El meu poble cerca.....

Que cerca?

El que sempre li han negat.

Un bri d'aire per respirar.

No respirà?

S'ofega sovint.

Però ara és diferent. Saps.

Per què, ara és diferent?

Perquè se sent oprimit i té el cor badat

i plora cada nit tot allò que li han negat.

Per això busca unes ales.

Unes ales?

Si per aprendre a volar

Ja no vol viure mai més a casa del seu germà

Si les té.

Trobarà la drecera

Quina drecera?

La de la Llibertat!!!!!

                         

Vall

                          La bellesa indòmita

Dels colors d'aquesta terra

Fa brostar en el meu cor

Un sentiment de melangia. 

Dolça majestuosa,natura viva.

Com m'agrada apaivagar.

La meva sed de tu.

Sentir la llibertat en la meva pell

Capbussada en el més jo infinit.

Resseguire la teva memòria.

Buscan amb desfici 

Un bri de pau enaltida.