Cremada

                               

No cerquem mots per fer cabussades ardents.
Són així ni amb soltes ni amb voltes.
Tenim que ensopegar en el moment.
Parla la química.
Li diu a la Física.

Una fórmula Per espurnetes roents?,

 Molta teoria incongruent.

Allà hi som,tu i jo.
Saltant a flor de pell.
Encenen el foc per no fer-lo brasa.
I no passa, no passa.
Un altre intent.
Prova-ho amb glaça.
Res de res, Socarrima!!!!
Això és el que hi ha
Quan dos cors cremen massa.

Santa Tecla

     Tragines amb dolça mel de color,

     Antigues cançons que fan dels carrers.

     Rius amb matisos d'uns estius festers.

     Recollint la dansa d'aquesta tardor.

    Abraçar patrimoni, demanaré.

    Gustosament, tastar un dolç moment.

    Omplint l'ànima d'allò, que no vull perdre

    Nedaré pel salat mar, gelosament.

    Aquell que tota la nit, deixa lluir.

   Encants de bacanals ancestrals.

   Timbals, gegants, gralletes de fusta i cuir.

   Seguici de carrer amb crits de casals

   Tabola que juga amb el gest del saber.

   Udola la festa amb llum de fanals.

Raons

 De cotó són totes les raons d'amor.
Estimar, és fàcil si dónes la mà.
Però dóna la mà, no siguis llunyà
Ompliré de color la teva tardor.

I amb un llapis de maduixa, l'olor
del primer petó, que el record mai desfà.
Atansarà la dansa que dibuixa.
La raó ocre de la teva tristor.

Mira't al mirall de la vida, bufa
Les espelmes sense esperar, la nit
de confits ensucrats amb l'ametlla

Amargant que omplen de lletjos, retrets.
La boja història d'un desig roent.
Que crema, com manyoc en el món dels fets.
                             

PUJA

                                     

                                 

S'enlaira l'escala.
La que et fa veure el món.
Esglaons de pam, de mig pam de pam i mig.
Escales, Fusta tractada amb soroll antic.

Pedra és el Pedrís que pujava jo de petit.

Elevat, enllaçat a la dansa dels núvols.
Escala de Roca.
Totxana, casa nova.
Escalinates de marbre rosat.
Graons mecànics, escala de cargol amb corda d'or.
Muses del vent.
Escales de gel.
Escales que pugen al cel!!!!!!

TEMPO

    Sargantana de cos lluent.

Rebutges el meu desig.

Qui ets tu per refusar?

Qui sóc jo per desitjar?

Seguirem moltes llunes d'estiu.

En la mateixa drecera.

Ensopegant amb pedres.

De camins de fang, d'aigua de toll, pluja d'espera.

Cercant una ànima novella.

Robant paraules intimes.

Desfullant mots ardents.

Escoltant el cant de la cadernera.

Sargantana de cos lluent.

Digues, quan és el moment?

LLUM

   


                               

                             

Aquells ulls de llum de foc!!!

Traginer de les passions,

Física i química.

Vetllaré el meu desig, li seré fidel.

Amb estels de nit, sagnaré, d'amor.

Regalimant, Saba nova.

Embogiré de nou, amb l'única esperança.

Trobar al carreró estret, la teva mirada.

                            

Rebaixa

 El meu cor fa rebaixa, d'un amor marcit.

Mai hi varen ser, aquelles flames roents

d'emoció per veure créixer la llavor.

Ara crec que ni espurnes.

Només, cendra.

Avui en la fredor d'una sala qualsevol.

El meu amor es desfà, d'un pes que m'ofegava.

D'un pas que m'angoixava.

Ara sentint la llibertat d'una dona nova,

Tinc espai per brollar.

Seguiré fent camí amb pedres i roques.

Clicant l'ullet a la mirada del perdó.

Aquests ulls, et diran.

Que ja no ets important.

Per què?

                   

Perquè el meu cor ha fet rebaixes!!!!!!              

Nuaré

                   
                               

Nuo la pell.
La nuo, per necessitat.
No perquè jo desitgi.
El meu somni ardent.
Ets tu.
Potser demà.
Riure d'aquesta fita.
Però ara, ploro i em desgavello per dins.
Saps que?, vull Somniar planer.
Sentir les mans amigues.
Amargament, marxa l'estiu estrany.
Ja fet un any.
D'aquell regal, embolicat amb paper de fang.
Nuaré la pell.
La nuaré per necessitat.
No perquè jo desitgi.
Et Fondràs amb el temps.
Com es fon la neu, a primer raig d'estiu.
Nuaré la pell, l'estic nuant.

           
               

Vermella

 Passejant, paisatges.                                                         

Amb tu, he topat.

Vermella vila,

 de fort tarannà.

On ufana i cofoia mostres

trossets d'un abans, evocat.

Vermella, la terra.

Forta de ferro i suor.

Vermella, la serra.

Plena de revolts i recons.

Vermella tota vermella.

La plaça, l'església, La font.    

                     

                 

DIBUJANDO A IVAN

                                    

                                    Si  tuviera un martillo.

                                    Golpearía el Pasado.

                                    Aquel que te hizo daño.

                                 

                                    El que cambio tu vida.

                                    Dibujado, Augusto.

                                    Se difumino Allende.

                                    Pintaste, Europa.

                                    Si  tuviera una guitarra.

                                    Tocaría como Víctor.

                                    Golpearía a la mañana.

                                    Con canciones,de tu patria.

              

                                        

                                   Decir,amigo.

                                   Es Hablar de ti.

                                   De tu esbozo de humanidad.

                                   De carboncillos,con corazón,

                                   Intentando,colorear la vida.

                                   Decir,88.

                                   Es,hablar de, convivencia, incondicional.

                                   Sobremesas interminables,

                                   hablando de viajes,            

                                   Compañeros que no volverán.

                               

                          

                                    Me gusta,

                                   desmenuzar el recuerdo.

                                   Aquel que nos situó.

                                   En el calendario del tiempo.

                               
                               
                               


                               


                               
                             

                                 
                                 
                                  

Aprenc

           

 Aprenc, a què no

puc nuar el sentiment,

Després de tant de temps.

Aprenc a ser pacient, al teu rebuig

Per una veritat, roent.

Aprenc a cau d'orella la sinceritat.

Que em tinc dia a dia.

Aprenc a dir les coses pel seu nom.

Tal com són sense disfresses.

Aprenc a dir no. Em costa i molt.

Aprenc amb la teva indiferència.

Però no puc aprendre a deixar, que cada dia en un instant.

Desgavellis el meu món.

                               

                               

Maduixa

                   

De Maduixa és el teu cos, el teu tors

Els teus dits, el teu canell, el teu clatell.

La teva cuixa!

La Rialla plena d'un roig intens.

De maduixa són els teus llavis

quan humitegen el nostre desig.

De maduixa és, la teva suor

apaivagant la passió fossa del nostre amor.

Vols saber un secret?

Com m'agrada la maduixa !!

LOLA

                          Matices Hurdanos de hondos canchales.

                          Recorren mi cuerpo del recuerdo.

                           y me acuerdo de tí,de tu risa.

                           Alegría buena, llena de vida.

                          Eras como tu tierra. Dura y Extrema.

                          Dura por soportar la buleria del mundo.

                          Extrema de  sano cariño.

                          Así eras sin tapujos,sin engaños.

                        Otra vez.

                         No sabré acostumbrame a no verte,

                         en el lugar de siempre.

                         Pero jamás olvidare los momentos.

                         De chinchón Y  Remigio.

                         De mi etapa de adolescente.

                 

                         

                         Me alegro,de haber,vivido

                         Momentos contigo.

                         Hasta siempre querida 

                         Has dejado en tu raíz tu huella tu alegría.

                         Y ella le sabrá lidiar a la vida.

                     
                   
                      

Embolic

                   


                     



                 

Entomant revolts, del cap

Fins al melic.

Rodola, aquesta quimera

Fa que cada dia, visqui més alerta

S'acaba el món?

On va aquesta tartera? 

La que tot ho vol i en res més pensa!!!

Somniaré desperta.

No moure ni una sola parpella.

Per no perdre'm res de què Passa

Que n'és de difícil.

Entendre aquest embull.

Endreçaré aquesta etapa de garbuix

Buscant la drecera del laberint.

Que pertorba al més ferm.

cremaré les fulles plenes de manyoc.

Cercaré el camí, d'aquest embolic.