DINS

M'agrada sentir el matí 

Dins la teva ànima. 

A la carícia del cor

De la nostra besada.

Bon dia.

COR I MENT

Cor i ment.

Ment i cor,

en tot moment,

Fins que la ment, marxa una estona a fer un cafè

Queda el cor orfre de ment. 

I després, cor,cor,cor.

Present.

GANA

Ahir,només

amb el gust

de les paraules

I el bouquet de 

la tertúlia.

Vaig fer un mos.

Aquest, tast

em va alimentar

el cor i va digerir

tota la meva ànima.

Aquesta és la fam

que arrossego

I no pas cap altra.

(Dedicat a tots els meus amics i amigues que endolçen la vida amb paraules)

Salou 16/10/2016.

AGULLES

Sento que ara ets Propera

i que mai detures,

burxes el meu cor amb agulla d'argent,

enfilant el mot en la meva ment.

Fas néixer papallones blanques,

en el ventre de la meva anima.

Brollen!

Fan pessigolles al present,

i s'alliberen només, desfilant vida.

ENDREÇAR

Endreço la cambra

de la memòria.

Torno a trobar

escampats pel terra

els petons d'aquella nit

d'esquerpa tardor.

Amb molta, cura

plego del terra i guardo al prestatge

de l'amor aquells innocents petons.

Perquè?

Doncs perque vull endreçar present.

BEGUDES

 Deixar anar begudes amargues i glopejar

glopets curts de dolços

nectars que revitalitzen

els moixos.

Deixar anar motxilles 

de irrealitats que són

feixugues a l'hora de fer

camí i aturar el moment

respirant present, només endinsant l'ara sabrem viure.

LLIBERTAT

Un farcell d'emocions, s'acaronen a la panxa.

Les visc com fulles de tardor i ja no fan mal.

No es queden enquestades en el racó de cap pensament.

 cauen, marxen amb un vent 

anomenat llibertat.

COLOMS

    Voleu deixar el vostre

sentiment lacrat en un

paper i fer volar, coloms

de lletres per tot el 

Vostre univers.

Desitjeu omplir de joia

estimant els mots 

lligats de sonoritat

en la paraula i no 

sabeu, que vosaltres 

sou els mots, les paraules

els escrits, la poesia, el vers,

la rima i el cor d'aquesta

troballa que n'aprenem tots.

Salou 22/10/2015.

Dedicat als alumnes de taller de poesia de salou calami.

Que, enyoro

Ocres

Tots dos començarem

cercant els ocres d'aquest

bosc anomenat vida.

Perquè, ja la tardor s'apropa.

Però no deixarem que la caiguda

de les fulles faci mal a la nostra 

realitat, dibuixarem doncs.

Tardes d'avet de bona fusta.

Bescanviarem, paraules i Lletres

amb boquet occità i gust català.

Farem un bon maridatge.

Zzzzzzzzz.

Aquesta son fa, de conrreu 

a l'espon del meu llit i rebrega pels coixins un bri de la

feblesa dels meus ulls.

I dolçament les parpelles

vençudes fan les paus amb

el rei de la nit

M'agrada

M'encanta

Haha

Renoi!

Trist/a

Enfadat/ada

   

Aquesta son fa,de conrreu a l'espon del meu llit i rebrega pels coixis un bri de lafeblesa dels meus ullsI dolçament les parpellesvençudes fan les paus ambel rei de la nitM'agradaM'encantaHahaRenoi!Trist/aEnfadat/ada

                                               

NI.....

                                               
                                                         

 Ni un minut.

Ni un segon.

M'aturen per dir

el que sento.

I que sento?

Que vull viure present

sense deixam res.

Que no vull deixar fer,

vull fer!!!

POEMA

Acuro un poema
on el vers fa un
mins badall, tafanera
la rima vol compayia
I no surt, no surt.
No vol sortir.
Badalla el vers.
Un altre cop? 

                                     Si, perque tu no hi ets.                                          

Demà, seré la teva absència

fondre els ocres una altra

vegada dels meus ulls.

Encomanarė al vent 

que de tant en tant bufi

amb notícies teves.

M'agradaria quedar-me

arrelada fermament,

ser part del retrat

de postal que acotumes

a ser.

Peró dono gràcies als peus 

que tinc, ells poden 

sentir, el teu alè de matinada.

Marxo, per tornar.

Perquè aquesta força que m'atreu 

aquesta mateixa força 

cercarà la manera

d'aixoplugar-se novament 

en els teus malucs.

       

Les paraules no dites.

Per por a fer mal, poden

arribar a ferir del tot.

El cor pur i amb llum

Té, per costum.

Acceptar, tots els perjudicis

socials i només, té una norma.

Estimar per decret de l'anima.

PORS

             

           Son, només sombres aquelles que amb 

neguits fan que la nit més dolça

pugui ser esquerpa.

Son, aquelles sombres les que imploren 

amb la vanitat més gran

que faci brollar, la gota salada.

Son, determinades sombres les 

que ofeguen la felicitat cada dia i

aquestes mateixes sombres tremolen, s'esvaixen, quan

un cop de cap del nostre jo més infinit, diu.

Prou!!!!!!

EL RIU ENCARA.....

Malauradament, 
no tornarem enrere 
per dansar amb el desig 
d'aquelles tardes d'estiu.
Tampoc, passejarem 
Per la vora d'aquell riu
que ens picava l'ullet
cada vegada que el miràvem
Perquè atemorits per la
Vermellor de la vergonya
no teníem esma per
mirar-nos els ulls.
Quina imatge més dolça.
Ara que amb els anys
la vermellor no és de vergonya
I les paraules surten disparades.
Però saps que, el riu quan passejo.
Encara em pica l'ullet.

MANTA

Sota la manta.
Parles amb veu baixa.
Xiuxiuejas el meu nom.
Que bonic,que queda
el meu nom amb la
Teva veu baixa.
Et menjo a petons!!!
Sota la manta......

NINOT D'EGO

Soc nomes un ninot

a les mans del meu impostor, m'ofego veient la realitat peroara de moment no fare res! surare en elriu i m'aturare tafanejantel que no m'agrada.

UN DIA FOSC

Estimo, la gebrada matinada.
Estimo, el dia fosc .
Gaudeixo, tots els grisos.
Gaudeixo, tots els blancs.
Sento, el silenci que poc a poc
m' acosta, aquest hivern de postal.
Sento, els petons dels núvols
amb aquesta albada que acarona ,el fred.